Sis del matí. El tic-tac del rellotge em desperta. Amb prou feines obro els ulls, però puc percebre la foscor de la matinada. Són moments en que intento destriar de la meva ment el que és realitat i el que no. Mica en mica separo el somni nocturn del que és la meva vida...
Llegir més »
Capítulo Primero. Aquella noche de invierno era más tranquila de lo normal. Un cielo despejado ofrecía un maravilloso escaparate de estrellas y planetas que iluminaban aquel universo desconocido para todos. La Luna, en su fase de máximo esplendor, se erigía como faro que iluminaba las noches frías de la comarca de Pfores. La suave...
Llegir més »
Ahir vaig perdre un amic, un amic en vida. Ahir el dia s’enfonsà, el cel s’obrí i s’esvaí en un instant el record present d’un gran amic. La buidor que vaig sentir en aquell moment es transformà amb llàgrimes de desesperació. Llàgrimes que, introvertides, anaven regalimant pel meu rostre, buscant el seu mar, la...
Llegir més »
D’entre seguir dret o tumbar-se i descansar, prefereixo el primer. D’aquesta manera tinc una perspectiva de la situació diferent, en la que puc arribar a veure el que pot venir.
Llegir més »
Acabo de desfer-me de la meva vella guitarra. Una guitarra que no m'ha ajudat a convertir-me en un famós guitarrista, ni molt menys he après a tocar-la. Això sí, ha servit durant anys al meu germà, que ell sí n'ha sabut treure'n profit.
Per circumstàncies de la vida, que ara no venen al cas, la...
Llegir més »
