¡Quién fuera luna, quién fuera brisa, quién fuera sol! ¡Quién del crepúsculo fuera la hora, quién el instante de tu oración! ¡Quién fuera parte de la plegaria que solitaria mandas a Dios! ¡Quién fuera luna quién fuera brisa, quién fuera sol! …
Llegir més »
Ara es demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir. I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d’ara mateix, el càntic que commou,...
Llegir més »
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa… Ja coneixeu la vila d’ombrívols carrerons, la rica vall de Sóller, entre serrals estesa, on totes les vivendes tenen un hort al fons. Era senyor de casa el somni de la sesta; la posadera em feia senyal de que emmudís, posant-se els dits als llavis; una verdor...
Llegir més »
Jo sóc l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sens entranyes que de la soca resta; cremar he...
Llegir més »
Només et tinc a tu. Covardament t’invoco a plena nit amb les mateixes paraules que temps ha. La lluna és groga i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes com un record de mi mateix i em cauen dels dits a terra, lentament, les restes del temps caduc que he viscut sense viure....
Llegir més »
