Cristal·lines són les llàgrimes, fines, que dels meus ulls brollen, amb vida. Gotes d’aigua gèlides, com ferides, que em punxen i d’amor em priven. Buida és l’essència que mon cor demana, buida de presència i estima ja gastada. Com una roca, sóc, aguantant les onades, deformant-me a cops d’aigua salada. No brolla amor, ni...
Llegir més »
Que maca és aquesta primavera hivernenca, més verda que de costum, més càlida i pura. M’agrada veure aquesta màgica complaença amb què juguen flors i plantes, la Natura. Però m’és difícil poder oblidar la distància, ni aquelles paraules convertides en records; M’és molesta aquesta sensació estranya de sentir ma ànima allunyada del meu cor....
Llegir més »
L’altre dia tu em miraves, i jo no vaig saber parlar-te. L’altre dia tu em parlaves, i no sabia com mirar-te. Intentaves dir-me que m’estimes, per sobre de totes les coses, que cada segon, minut i hora amor i carinyo em prometries. Però oblidares com estimar-te i com fer-te sentir agradable. Ara no pots...
Llegir més »
D’entre seguir dret o tumbar-se i descansar, prefereixo el primer. D’aquesta manera tinc una perspectiva de la situació diferent, en la que puc arribar a veure el que pot venir.
Llegir més »
Només et tinc a tu. Covardament t’invoco a plena nit amb les mateixes paraules que temps ha. La lluna és groga i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes com un record de mi mateix i em cauen dels dits a terra, lentament, les restes del temps caduc que he viscut sense viure....
Llegir més »
Acabo de desfer-me de la meva vella guitarra. Una guitarra que no m'ha ajudat a convertir-me en un famós guitarrista, ni molt menys he après a tocar-la. Això sí, ha servit durant anys al meu germà, que ell sí n'ha sabut treure'n profit.
Per circumstàncies de la vida, que ara no venen al cas, la...
Llegir més »